Quant a Martona

Jo sóc una boja somrient, una que va desentonant amb el món en general en aquesta societat de presses i males llets, una preocupada per les preocupacions de les persones; per les emocions i els sentiments; per la vida i el futur. Una preocupada per tu, per mi i pels que em rodegen; una preocupada que vol compartir les seves alegries, preocupacions i pensament amb tothom qui vulgui entrar i llegir, o simplement xafardejar els meu món de petitssomriures.blog.cat

Aquell (mal) vici de crear-nos necessitats…

Sincerament, ara no és el millor moment d’escriure, doncs, tinc el punyeter tema 2 de lingüística a mitges de resumir i m’hi hauria de tornar a posar, però bé, aprofito l’estona de menjar un trosset de pa amb paté per explicar-vos la meva reflexió mentre tornava de comprar 4 coses i prendre una mica l’aire pels carrers buits del poble.

Doncs bé, la petita (o gran, qui sap) reflexió és la del mal vici de crear-nos necessitats sobretot quan anem a comprar als «xinos». Coi, és tot tan barat que hi vas per comprar-te un boli i surts carregat de tonteries que eren barates… quan veiem preus baixos, les persones tenim aquell xip al cervell que ràpidament ens fa pensar en tot el servei que ens faria aquell objecte que, de ben segur, acabarà tancat en un calaix sense ser vist mai més.

A mitja tarda, a mig resum, m’he adonat que per posar les cosetes que em faltaven entre paràgrafs em serien útils aquells post-it’s tan guapets de color groc, i perquè no aquells que tenen forma de fletxa? O, sí, sí! Aquells que tenen forma de poma! Ostres…que bé que m’anirien…Doncs bé, tot i que sabia que demà he d’anar a l’Abaccus, se m’ha posat al cap això i no ha parat de rondar-me fins que he anat a la Plaça Europa per entrar al xinos. Directe al passadís de material escolar! Si és que em conec, i sé que allí no m’hi puc estar…m’encanta tot! Que si enganxines de la Betty Boop (ostres, com li agradarien a magermana!), que si bolis de colorets (mira, m’anirien bé per no subratllar el més important només amb vermell), que si carpetes (ui…si la taronja que utilitzo té la punteta una mica trencada…), que si llibretes de colors fluorescents (perfecte per apuntar quan se m’acudeixi algo per escriure al blog)…total, que finalment he fet cap al lloc on volia que, tot just, quedava al final del passadís, ja té trons… i…Jodeeeeeeeeeeeer!!! No hi podria haver només una mida de post-it’s, amb la punyetera forma rectangular de tota la vida i només del putu color groooocc? No collons…ara posa’t a escollir! Macagunredéu!

És que, és que, no puc entrar als xinos…això que em passa allí, a l’estanc no em passa… Hi havia una llibreteta més mona amb una nina així súper bonica…11 euroooss!! i de la mateixa nina hi havia la seva postaleta amb el seu sobret en un paquetet de 10…perfecte per fer postals d’aniversari…9 euros!! llavors ha estat quan m’he adonat que, perquè vull la llibreteta amb la nineta si per diari ja puc utilitzar el blog? I els sobrets…psst…què li faré, a tothom la postaleta d’aniversari igual?? No, no, res, això, tot just això i d’aquí, no ho necessito!

Si és que ens ho hem de mirar tot! el preu nens, el preu! que estem en crisi, ostres…!!! Som tonta la gent, de veritat…no ens crea prou necessitats la societat amb la súper menjada de tarro amb la propaganda? Perquè som així que nosaltres també ens en creem? No ho entenc tu, no ho entenc! I és que a més a més, als 20 durus aquests moderns, vas sumant, sumant i t’acabes gastant el que tenies per anar-te a comprar tabac després!

Així doncs, arribada aquí i sense cap conclusió a la meva súper reflexió, me’n vaig! M’esperen els apunts que, quan acabi de passar, els posaré en aquesta carpeta (de roba i amb cremallera!) que m’he comprat fa un ratet que de ben segur em farà molt de servei pels apunts o factures de mòbil…! Ah! i no ens oblidem dels dos paquetes, cadascun d’una mida diferent, de post-it’s que també m’he agafat; vaig a veure on els puc col·locar!

Apali doncs, fins la pròxima! =)

 

 

 

Benvinguts a petitssomriures!

Finalment, després de dies amb petites estones on m’ho plantejava, avui m’he decidit a fer-me un blog. Encara no sé què hi pot arribar a fer cap aquí, sincerament. Tot i així, la meva intenció és poder expressar cosetes que em vagin venint al caparró; ja poden ser filosofades de vida, indignacions varies o intencions de compartir amb vosaltres aquella cançó que avuihesentitperprimercopim’haencantat . Vés a saber…aquesta és la meva intenció però mai se sap per quines branques em puc acabar enfilant.

Una altra intenció que tinc, i aquesta sí que la vull mantenir, és la d’escriure. Sigui poc o sigui molt; sigui sovint o amb espais de temps de setmanes, però escriure. Crec que és important escriure. Sovint quan traduïm els nostres pensaments extremistes -d’indignació, d’alegria o de decepció-  en el llenguatge escrit, el sentiment o l’emoció es calma. Tant pot ser perquè ho comparteixes i així no et sents sola o simplement perquè escrit sembla que allò sigui més «gros» del que realment és, fent així, que t’ho miris amb uns altres ulls…no sé dir la raó, només sé que va bé, que a mi, em va bé.

Una altra raó de pes per la que vull escriure és per aprendre’n de cada dia una miqueta més. M’agrada escriure però sovint no sé ni per on he de començar a expressar allò que fa hores i hores que ronda pel cap. Així doncs, què millor per seguir aprenent, que anar practicant? =)

Per acabar doncs, dir que tots sou benvinguts i benvingudes a reflexionar o a filosofar amb mi si ho voleu i ho trobeu adient; com molt bé diu aquella dita, com més serem, més riurem!

Així doncs, benvinguts a petitssomriures i fins la pròxima!

 

=)