«Arropar» i «Lunar»

Bé doncs, després de varis dies sense passar per aquí, torno amb una curiositat terminològica que m’ha deixat força parada. Estic estudiant anglès(per variar, m’inspiro per actualitzar, d’examens…)  i m’estava mirant diversos «phrasel verbs» i altre vocabulari que necessito saber-me per demà. Com no, me n’he adonat de les curiositats buscant les traduccions ja que utilitzo una pàgina que està en castellà, però no en català…

  • Primera curiositat del dia!

«Mole»…what’s mole? la traducció del wordreference.com: «lunar»

Hora de traduir-ho al català…LLENTILLA.

Sí, sí. Posteriorment de veure-ho ho he buscat al DIEC i he confirmat que així és com es diu. Definició:

llentilla 

3. f. [MD] Taca o papil·la de la pell que té la forma d’una llentia.

Vaja, una piga grossa o una taca a la pell…

  • Segona curiositat!

«Tuck in»…what’s tuck in? la traducció del wordreference.com: «arropar (en la cama)»

Hora de traduir al català…ACOTXAR.

Sí…amb la mateixa cara m’he quedat jo. El més curiós ha estat en buscar-ho al DIEC. La primera entrada que surt al diccionari d’acotxar no és pas la que tots sabem que és la de fer el gest per agafar quelcom de terra…és aquesta:

acotxar1

v. tr. [LC] Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Acotxeu-lo bé, que no es refredi. Acotxa’t i procura de suar.

Després, ja es pot veure a la segona entrada, que hi ha la definició que tots entenem com el gest que he dit quan utilitzem tal verb…

Bé doncs, fins aquí aquestes petites curiositats que potser com jo, no sabíeu…en realitat en tenia un parell de pensades abans de posar aquestes però bé, un altre dia serà…

Salut i abraçades!

 

 

Va de verb: Engol(l)ir

L’altre dia, fa dies ja, no recordo què escrivia que en el moment d’escriure una frase com: «Vaig engollir la mossegada d’entrepà…», igual com ara, el verb de la frase va ser marcat d’incorrecte.

Bé, vaig buscar com era correcte i, tal i com la lògica diu, és «Engolir». De gola, engolir. Evident!

Em va semblar molt curiós, crec que ningú ho diu de forma correcte ja que, quan a un infant li manem, de forma imperativa, és clar, que empassi el que té a la boca, li diem: «Engull!» i llavors és quan va venir el dubte més existencial de tots…i és: Si el verb real és «Engolir», com és l’imperatiu? «Engul»?! Lleeeeig, queda moolt lleig i molt…com ho diria?…mm…irreal?fals? ai no sé…

Total, que ho he hagut de buscar! Resultat del verb «engolir» en imperatiu: Engoleix.

I mira que era fàcil arribar a la conclusió, eh? Però res…que no hi havia caigut!

Així doncs, resum del post de curiositats sobre la llengua:

És incorrecte el verb «Engollir», igual d’incorrecte usar imperativament «Engull!». El verb correcte és «Engolir», «Engoleix!»

I doncs…com diuen els castellans…

Nunca te acostarás, sin saber una cosa más! =)