Després de molts, molts dies…mesos, vaja, torno a ser per aquí. Des del maig que no actualitzava. El més curiós de tot és que sempre que descobreixo una paraula nova, penso que la compartiré amb el meu bloc. Però bé, com és ben vist, mai ho faig. Potser per mandra, potser perquè no he trobat el moment de concentració que necessito per escriure…
Excuses segurament en podria posar moltes per no haver-me assegut, ni dos minuts, per penjar una simple cançó. Però bé, han passat mil i una coses durant aquests 5 mesos que han fet que tingui el cap en molts llocs i en cap en concret.
No donaré explicacions, perquè no cal. Igual que no cal dir res més si el que vas a dir, és buit i sense fons…
Així doncs, us deixo amb una cançó de 4t 1a que m’encanta. Almenys, ja dono el bloc per actualitzat…
Provaré d’entendre el món en un cafè,
fingiré llegir el diari com si res.
De cop i volta, d’un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t’he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.
De cop i volta, d’un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t’he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.
Prepararà el teu esmorzar,
dormint t’agafarà la mà.
I sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.
Et parlarà del seu passat,
noies de qui s’ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l’amor.
Fins aviat…o això espero…