Per fi torno a ser per aquí. Sovint penso en que tinc força penjat el blog i que hauria d’escriure-hi més però bé, en els moments que penso en algun tema a tractar q podria estar bé, no estic a casa i quan estic a casa no em sento inspirada. Vaja, un peix que es mossega la cua que en podríem dir.
Avui no sé si m’hi sento d’inspirada. Només sé que acabo d’arribar del Tramuntana i no he entrat a casa com ho feia abans. Suposo que tampoc he sortit de casa com abans.
El Tramunt…»maleït» tramunt….des dels 15 anys que hi posem els peus. Encara recordo quan hi anàvem de tardes que, tot i no haver-hi ningú, ens feia una vergonya al·lucinant obrir la porta, ningú de les que anàvem volia entrar primera…ara penso, quina tonteria, no? Tot i que si m’hi poso a reflexionar, encara ara, si amb qui he quedat encara no ha entrat, m’espero fora. Perquè? Doncs no ho sé, manies suposo.
Bff…ja em feia mandra anar-hi perquè sempre és el mateix, però avui ho he comprovat. Sempre la mateixa gent, les mateixes salutacions de cordialitat o de costum, les mateixes converses buides amb la gent que gairebé no et veus mai i sobretot, últimament…sempre la mateixa sensació. La punyetera sensació que acabo sentint a tot arreu. M’hi cago, de veritat.
I com m’aniria de bé un canvi d’aires collons…n’estic bastant cansada de sempre el mateix…»i vès, ja te’n vas? però si és dissabte!», i «ai Marta, que estrany és per tu que gairebé no surts» i, «on cony et fots que no et veiem mai?»…hòstia doncs mira, si, és dissabte, i què? Que no puc anar-me’n cap a casa perquè és dissabte? I si, abans sortia cada divendres i cada dissabte però n’estic cansada de fer sempre el mateix…sopar, tramun i Reus i apa, cap a casa borratxa com una cuba havent-me gastat una pasta que, total, te la gastes per tenir una ressaca que dura dos dies.I on cony em foto? Doncs en algun lloc on vegi cares noves, ambients nous, tonteries de borratxos que no hagi vist mai o jo què sé! Un bar de «puretes» que no hagi olorat mai! Al menys és quelcom nou!
Si estimada lectora, avui estic girada, no hi puc fer més! Que arribi aviat l’estiu si us plau…
al menys el carrer serà més simpàtic amb el sol i la calor, no?
Només de pensar amb el temps que em queda abans no em pugui permetre canviar d’aires per un temps…ja em poso les mans al cap.
Veig que m’ho hauré de prendre amb calma…molta calma i no enfadar-me amb el món (o amb el poble…) ni amb mi mateixa. Perquè, per si no ho saps, tot això que acabo de dir no és un enfado amb ningú, simplement és un enfado amb mi. Si. Si ja ho sé com està tot si surto de casa un dissabte a la nit i faig el mateix camí que porto fent farà 10 anys…si és que no caldria mosquejar-me ni omplir-me d’energia negativa d’aquesta manera…
Però mira tu, avui tinc el dia i com tothom, tinc dret a tenir el dia negatiu, repetitiu, de sensacions lletges i totes aquestes coses, no?
Doncs apa, aquí ho deixo! A dormir i demà serà un altre dia!