Mínima concentració

Ben aviat farà un mes que hem començat el nou quadrimestre. Aviat farà un mes que vaig de cul i no faig res de bo. Avui és dissabte, la nit passada he dormit deu hores seguides i m’he llevat per treballar. Avui estic prou fresca per poder fer feina i deixar la migdiada per dissabte següent, però no hi ha manera de concentrar-me.

He intentat posar-me a fer vàries coses i no he aconseguit inspirar-me ni concentrar-me en cap de les tres: ni llegint l’article de lingüística, ni amb els exercicis pràctics, ni amb l’article per literatura…ja he passat d’intentar-me posar a fer el comentari d’antropologia. Vist el que he vist…millor no intentar-ho per deixar-ho en això: un simple intent.

Trobo que fins i tot em costa inspirar-me en escriure alguna cosa d’interès pel blog…

Aquesta situació és absurda. Si, ho és. Perquè amb una mica d’esforç i motivació potser m’inspiraria i em posaria a fer quelcom…però no; segueixo aquí, tancada a l’habitació i intentant buscar les paraules perfectes per dir que això és un merder; que he d’aconseguir posar ordre en aquest horari de merda d’aquest quadrimestre.

Està molt bé entrar cada dia a les 10 o a les 11 a classe més que res pel tema dormir. Però és que en realitat, ho he pensat profundament (ehem…) i crec que és una pèrdua d’hores i de temps grandiosa.

Com la mateixa pèrdua de temps d’un dissabte a la tarda que es podria aprofitar enormement i estic aquí, asseguda a l’escriptori fent…res!?

Després vindrà el sentiment de culpabilitat perquè no he aprofitat el temps i ho he deixat tot per fer i totes aquestes coses estranyes que ens passen quan no fem el què hem de fer…però bé, acceptaré el sentiment i l’engoliré aquesta nit amb un glop de cervesa a bar…i doncs? Quin remei més sinó? Quedar-me a casa esperant que em vingui la inspiració divina per fer feina?

Au va! Això mai!

…me’n vaig!

Salut!

 

Un pensament a “Mínima concentració”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *