Un món de bojos…

Un món de bojos (Maria Coma)

Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau
Mai no l’he pogut obrir
Però pels seus vidres resistents
Puc veure un món de bojos on la vida es diferent

En un món de bojos nomes plores al teatre
Ningú riu quan dius per sempre
Per que els cors de les persones
Son d’acer inoxidable

En un món de bojos els covards no aixequen torres
Per fugir dels enemics
Ni s’adonen que amb les preses
S’han tancat amb ells a dins

M’agrada aquest món però no hi puc entrar
I només puc esperar, respirar i somiar
Fins que obris la finestra
Fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo
En el nostre món de bojos

En un món de bojos el que deixes escapar
Sempre torna en cinc minuts
I es prou temps per adonar-te
Que tot sol estàs perdut

M’agrada aquest món però no hi puc entrar…

 

L’he descobert i m’agrada com descriu aquest món en que vivim…

Mínima concentració

Ben aviat farà un mes que hem començat el nou quadrimestre. Aviat farà un mes que vaig de cul i no faig res de bo. Avui és dissabte, la nit passada he dormit deu hores seguides i m’he llevat per treballar. Avui estic prou fresca per poder fer feina i deixar la migdiada per dissabte següent, però no hi ha manera de concentrar-me.

He intentat posar-me a fer vàries coses i no he aconseguit inspirar-me ni concentrar-me en cap de les tres: ni llegint l’article de lingüística, ni amb els exercicis pràctics, ni amb l’article per literatura…ja he passat d’intentar-me posar a fer el comentari d’antropologia. Vist el que he vist…millor no intentar-ho per deixar-ho en això: un simple intent.

Trobo que fins i tot em costa inspirar-me en escriure alguna cosa d’interès pel blog…

Aquesta situació és absurda. Si, ho és. Perquè amb una mica d’esforç i motivació potser m’inspiraria i em posaria a fer quelcom…però no; segueixo aquí, tancada a l’habitació i intentant buscar les paraules perfectes per dir que això és un merder; que he d’aconseguir posar ordre en aquest horari de merda d’aquest quadrimestre.

Està molt bé entrar cada dia a les 10 o a les 11 a classe més que res pel tema dormir. Però és que en realitat, ho he pensat profundament (ehem…) i crec que és una pèrdua d’hores i de temps grandiosa.

Com la mateixa pèrdua de temps d’un dissabte a la tarda que es podria aprofitar enormement i estic aquí, asseguda a l’escriptori fent…res!?

Després vindrà el sentiment de culpabilitat perquè no he aprofitat el temps i ho he deixat tot per fer i totes aquestes coses estranyes que ens passen quan no fem el què hem de fer…però bé, acceptaré el sentiment i l’engoliré aquesta nit amb un glop de cervesa a bar…i doncs? Quin remei més sinó? Quedar-me a casa esperant que em vingui la inspiració divina per fer feina?

Au va! Això mai!

…me’n vaig!

Salut!