Aquell (mal) vici de crear-nos necessitats…

Sincerament, ara no és el millor moment d’escriure, doncs, tinc el punyeter tema 2 de lingüística a mitges de resumir i m’hi hauria de tornar a posar, però bé, aprofito l’estona de menjar un trosset de pa amb paté per explicar-vos la meva reflexió mentre tornava de comprar 4 coses i prendre una mica l’aire pels carrers buits del poble.

Doncs bé, la petita (o gran, qui sap) reflexió és la del mal vici de crear-nos necessitats sobretot quan anem a comprar als «xinos». Coi, és tot tan barat que hi vas per comprar-te un boli i surts carregat de tonteries que eren barates… quan veiem preus baixos, les persones tenim aquell xip al cervell que ràpidament ens fa pensar en tot el servei que ens faria aquell objecte que, de ben segur, acabarà tancat en un calaix sense ser vist mai més.

A mitja tarda, a mig resum, m’he adonat que per posar les cosetes que em faltaven entre paràgrafs em serien útils aquells post-it’s tan guapets de color groc, i perquè no aquells que tenen forma de fletxa? O, sí, sí! Aquells que tenen forma de poma! Ostres…que bé que m’anirien…Doncs bé, tot i que sabia que demà he d’anar a l’Abaccus, se m’ha posat al cap això i no ha parat de rondar-me fins que he anat a la Plaça Europa per entrar al xinos. Directe al passadís de material escolar! Si és que em conec, i sé que allí no m’hi puc estar…m’encanta tot! Que si enganxines de la Betty Boop (ostres, com li agradarien a magermana!), que si bolis de colorets (mira, m’anirien bé per no subratllar el més important només amb vermell), que si carpetes (ui…si la taronja que utilitzo té la punteta una mica trencada…), que si llibretes de colors fluorescents (perfecte per apuntar quan se m’acudeixi algo per escriure al blog)…total, que finalment he fet cap al lloc on volia que, tot just, quedava al final del passadís, ja té trons… i…Jodeeeeeeeeeeeer!!! No hi podria haver només una mida de post-it’s, amb la punyetera forma rectangular de tota la vida i només del putu color groooocc? No collons…ara posa’t a escollir! Macagunredéu!

És que, és que, no puc entrar als xinos…això que em passa allí, a l’estanc no em passa… Hi havia una llibreteta més mona amb una nina així súper bonica…11 euroooss!! i de la mateixa nina hi havia la seva postaleta amb el seu sobret en un paquetet de 10…perfecte per fer postals d’aniversari…9 euros!! llavors ha estat quan m’he adonat que, perquè vull la llibreteta amb la nineta si per diari ja puc utilitzar el blog? I els sobrets…psst…què li faré, a tothom la postaleta d’aniversari igual?? No, no, res, això, tot just això i d’aquí, no ho necessito!

Si és que ens ho hem de mirar tot! el preu nens, el preu! que estem en crisi, ostres…!!! Som tonta la gent, de veritat…no ens crea prou necessitats la societat amb la súper menjada de tarro amb la propaganda? Perquè som així que nosaltres també ens en creem? No ho entenc tu, no ho entenc! I és que a més a més, als 20 durus aquests moderns, vas sumant, sumant i t’acabes gastant el que tenies per anar-te a comprar tabac després!

Així doncs, arribada aquí i sense cap conclusió a la meva súper reflexió, me’n vaig! M’esperen els apunts que, quan acabi de passar, els posaré en aquesta carpeta (de roba i amb cremallera!) que m’he comprat fa un ratet que de ben segur em farà molt de servei pels apunts o factures de mòbil…! Ah! i no ens oblidem dels dos paquetes, cadascun d’una mida diferent, de post-it’s que també m’he agafat; vaig a veure on els puc col·locar!

Apali doncs, fins la pròxima! =)

 

 

 

Un pensament a “Aquell (mal) vici de crear-nos necessitats…”

  1. sembla que el cervell busca trobar mil altres coses en que pensar quan has d’estudiar, a mi també em passa.
    A tanto amb el xinos! posen un incens que provoca aquests síntomes consumistes que descrius! és com una versió oriental de la música amb missatges subliminals dels supermercats!
    Per cert, és molt maco el bloc.cat, et seguiré a través de RSS i el Google Reader.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *