Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau
Mai no l’he pogut obrir
Però pels seus vidres resistents
Puc veure un món de bojos on la vida es diferent
En un món de bojos nomes plores al teatre
Ningú riu quan dius per sempre
Per que els cors de les persones
Son d’acer inoxidable
En un món de bojos els covards no aixequen torres
Per fugir dels enemics
Ni s’adonen que amb les preses
S’han tancat amb ells a dins
M’agrada aquest món però no hi puc entrar
I només puc esperar, respirar i somiar
Fins que obris la finestra
Fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo
En el nostre món de bojos
En un món de bojos el que deixes escapar
Sempre torna en cinc minuts
I es prou temps per adonar-te
Que tot sol estàs perdut
M’agrada aquest món però no hi puc entrar…
L’he descobert i m’agrada com descriu aquest món en que vivim…